Tarragona, 1973.
Defensora de l’ambigüitat com a posicionament poètic, Vanessa Pey construeix mons onírics i salvatges. Evoca de manera emotiva i atmosfèrica estats afectius crus. Articula climes existencials que giren al voltant de boirosos conflictes identitaris que travessen una varietat de cossos i objectes subjectes a violència, opressió, repressió i oblit. Mostra una genealogia de les coses que comparteixen esquerdes, tan literals com metafòriques, on els binarismes de gènere es dissolen. Personatges enmig de l’agitació, l’angoixa, l’enuig i la desorientació que perden l’ancoratge a un espai reconeixible o delimitat i que obliguen a qüestionar-se els mateixos estats identitaris. Fragilitats, desesperacions, llindars i triomfs es veuen projectats o impresos en grans formats. La fotografia i el vídeo són els mitjans que li permeten encavalcar una diversitat audaç de capes texturals, poètiques, friccionals.
Gabriel Virgilio Luciani
Si vols estar al dia d’art africà, art contemporani, i de les novetats de la nostra galeria, subscriu-te a la newsletter.
Carrer València 216
08011 Barcelona
+34 931 483 672
Horaris:
De dilluns a divendres
d’11 a 14 h
i de 17 a 20:30h
disseny web unics.cat — hosting alegria.cat