1978, Coimbra, Portugal

Nuno Carvalho desenvolupa una pràctica multidisciplinària de caràcter conceptual i performatiu en què el cos, els objectes, el temps i l’acció funcionen com a eixos estructurals. El seu treball s’articula des d’una economia de mitjans que privilegia allò efímer, mínim i aparentment banal, transformant-los en dispositius de reflexió poètica i crítica.

A través de l’acció, la performativitat i la lògica de la instantània, les seves obres generen situacions obertes que operen com a gestos precisos, carregats d’ambigüitat i ressonància simbòlica. Carvalho construeix escenes on el que és quotidià es desplaça de la seva funció habitual per revelar tensions, paradoxes i contradiccions inherents a l’experiència contemporània.

L’humor, l’absurd i la ironia travessen la seva pràctica no com a fi narratiu, sinó com a estratègies que desestabilitzen la percepció i qüestionen els mecanismes de la realitat. En aquest sentit, el treball proposa una poètica de la interrupció: accions i objectes que suspenen el sentit immediat i obren un espai de contemplació, estranyament i pensament crític per a l’espectador.